Blaumut

blaumut
Dissabte 20 de juny

>> BLAUMUT

“EL PRIMER ARBRE DEL BOSC”


El bosc és quelcom natural, misteriós i poètic. Al bosc és on viu Puck, Oberón i​ ​Titania a Somni d’una nit d’estiu ; és on fugen els amants de Bodas de sangre de​ ​Lorca; o és on Alícia es troba amb el Gat de Cheshire, el Barreter Boig o la Llebre​ ​de Març. Sovint es diu allò de “els arbres no et deixen veure el bosc”, però t’hi​ conviden a entrar-hi.

El primer arbre del bosc (Autoedició, 2015) , el nou disc de Blaumut, és una invitació​ a fer un viatge interior, intens i ple de turbulències emocionals i sentiments que ens​ endinsaran en aquest bosc. Sigues valent. Deixa’t portar pel vent. Si hi entres, ja no​ voldràs sortir.

Aquest nou àlbum, amb més producció i profunditat que l’anterior, ens submergeix en​ un mar d’emocions a flor de pell.​ ​El primer single del disc “El primer arbre del bosc”, que alhora dona nom al nou​ ​disc, s’inicia amb una bateria potent que ens marca el ritme d’un tema que corprèn.​ Com mirar-se en un mirall i redescobrir aquell rostre que veus en pocs moments del​ dia.

Poc a poc, de nota a nota, et perds dins de la vegetació del disc i te n’adones que,​ lluny d’estar perdut, realment et retrobes amb tu mateix. Els diferents instruments de​ corda t’acompanyen mentre la càlida i dolça veu et bressola entre les històries​ oníriques que relata.​ I de cop, en mig viatge emocional, una ràfega de vent t’atura. Escoltes com xiuxiueja.​ Sents passar el temps dolçament al teu voltant mentre tu gaudeixes del moviment del​ món, això és el que provoca “El vent que mou el temps” just a l’equador del disc.​ De cop n’ets conscient de què ja et trobes al vell mig del bosc i la música és​ converteix en la protagonista mentre t’embolcalla càlidament amb “Cartes de l’Orient”.​ Amb la col·laboració estel·lar del cor de l’Escolania de Montserrat, la cançó creix i​ provoca una atmosfera que et captiva i et transporta immediatament en un lloc màgic.​ I endinsant-nos cada vegada més, amb el disc El primer arbre del bosc descobreixes​ que el món desapareix de sota els peus, voles lluny del que t’envolta i viatges més​ enllà d’allò que és quotidià.​ Un treball cuinat a foc lent que ens endinsa dins dels nostres éssers, i ens emociona​ i ens corprèn. Com l’artista o l’artesà que estan mesos cuidant amb cura els detalls​ de la seva creació, Blaumut ha estat tancat a l’estudi durant molts dies mentre​ formaven lentament les cançons teixides de somnis.

Obre els ulls. Respira profundament. Tens aquella sensació de quan ja t’has despertat però​ continues pensant en un somni dolç que has tingut. Ja has acabat el viatge. Tot torna a la​ realitat, però ara amb més color que abans. Un color fred i proper. El color de Blaumut.

El Turista (PICAP, 2012) era el primer disc de la banda amb el que ens convidaven​ ​a visitar el seu particular, petit i emotiu món oníric. Ens obrien les portes en espais i​ moments on la poesia més dolça i la música més elegant ens feien creure en els​ somnis. La guitarra més eixerida s’abraçava de forma fraternal amb els violins i els​ violoncels presentant la sonoritat diferent i atrevida del grup.​ Aquest món particular on els sentiment i les emocions eren el llenguatge oficial es va​ anar fent gran. Èxit rere èxit, cada cançó feia més sòlida la terra per on caminava el​ grup. La qualitat musical, l’elegància sonora i el valor de fusionar en un so màgic​ instruments diferents van arribar al cor de la gent.​ Després d’una extensa gira, Blaumut es consolidava en un dels grups de primera línia​ del panorama musical català. La sensibilitat dels seus temes el va permetre arribar a​ la possibilitat de fer uns concerts molt especials on les cançons creixien, les emocions​ eren palpables i l’univers de Blaumut és feia més precís i serè.​ Ell Turista Simfònic era l’evolució natural del primer disc de la banda. Amb l’Orquestra​ Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida , les cançons s’elevaven com fulles​ que se les endú el vent i es convertien en estrelles llunyanes, fredes però emotives i​ elegants, que ens van deixar enamorats. Després de conquerir els escenaris de gairebé tots els Països Catalans, van arribar a l’Auditori Enric Granados de Lleida i al​ Palau de la Música de Catalunya amb dos concerts difícils d’oblidar.

BLAUMUT són:

Xavi de la Iglesia (guitarra i veu)
Vassil Lambrinov (violí)
Oriol Aymat (violoncel)
Manel Pedrós (bateria)
Manuel Krapovickas (Contrabaix i baix elèctric)

http://www.blaumut.com/