Dissabte 20 de juny
>> BLAUMUT
“EL PRIMER ARBRE DEL BOSC”
El bosc és quelcom natural, misteriós i poètic. Al bosc és on viu Puck, Oberón i Titania a Somni d’una nit d’estiu ; és on fugen els amants de Bodas de sangre de Lorca; o és on Alícia es troba amb el Gat de Cheshire, el Barreter Boig o la Llebre de Març. Sovint es diu allò de “els arbres no et deixen veure el bosc”, però t’hi conviden a entrar-hi.
El primer arbre del bosc (Autoedició, 2015) , el nou disc de Blaumut, és una invitació a fer un viatge interior, intens i ple de turbulències emocionals i sentiments que ens endinsaran en aquest bosc. Sigues valent. Deixa’t portar pel vent. Si hi entres, ja no voldràs sortir.
Aquest nou àlbum, amb més producció i profunditat que l’anterior, ens submergeix en un mar d’emocions a flor de pell. El primer single del disc “El primer arbre del bosc”, que alhora dona nom al nou disc, s’inicia amb una bateria potent que ens marca el ritme d’un tema que corprèn. Com mirar-se en un mirall i redescobrir aquell rostre que veus en pocs moments del dia.
Poc a poc, de nota a nota, et perds dins de la vegetació del disc i te n’adones que, lluny d’estar perdut, realment et retrobes amb tu mateix. Els diferents instruments de corda t’acompanyen mentre la càlida i dolça veu et bressola entre les històries oníriques que relata. I de cop, en mig viatge emocional, una ràfega de vent t’atura. Escoltes com xiuxiueja. Sents passar el temps dolçament al teu voltant mentre tu gaudeixes del moviment del món, això és el que provoca “El vent que mou el temps” just a l’equador del disc. De cop n’ets conscient de què ja et trobes al vell mig del bosc i la música és converteix en la protagonista mentre t’embolcalla càlidament amb “Cartes de l’Orient”. Amb la col·laboració estel·lar del cor de l’Escolania de Montserrat, la cançó creix i provoca una atmosfera que et captiva i et transporta immediatament en un lloc màgic. I endinsant-nos cada vegada més, amb el disc El primer arbre del bosc descobreixes que el món desapareix de sota els peus, voles lluny del que t’envolta i viatges més enllà d’allò que és quotidià. Un treball cuinat a foc lent que ens endinsa dins dels nostres éssers, i ens emociona i ens corprèn. Com l’artista o l’artesà que estan mesos cuidant amb cura els detalls de la seva creació, Blaumut ha estat tancat a l’estudi durant molts dies mentre formaven lentament les cançons teixides de somnis.
Obre els ulls. Respira profundament. Tens aquella sensació de quan ja t’has despertat però continues pensant en un somni dolç que has tingut. Ja has acabat el viatge. Tot torna a la realitat, però ara amb més color que abans. Un color fred i proper. El color de Blaumut.
El Turista (PICAP, 2012) era el primer disc de la banda amb el que ens convidaven a visitar el seu particular, petit i emotiu món oníric. Ens obrien les portes en espais i moments on la poesia més dolça i la música més elegant ens feien creure en els somnis. La guitarra més eixerida s’abraçava de forma fraternal amb els violins i els violoncels presentant la sonoritat diferent i atrevida del grup. Aquest món particular on els sentiment i les emocions eren el llenguatge oficial es va anar fent gran. Èxit rere èxit, cada cançó feia més sòlida la terra per on caminava el grup. La qualitat musical, l’elegància sonora i el valor de fusionar en un so màgic instruments diferents van arribar al cor de la gent. Després d’una extensa gira, Blaumut es consolidava en un dels grups de primera línia del panorama musical català. La sensibilitat dels seus temes el va permetre arribar a la possibilitat de fer uns concerts molt especials on les cançons creixien, les emocions eren palpables i l’univers de Blaumut és feia més precís i serè. Ell Turista Simfònic era l’evolució natural del primer disc de la banda. Amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida , les cançons s’elevaven com fulles que se les endú el vent i es convertien en estrelles llunyanes, fredes però emotives i elegants, que ens van deixar enamorats. Després de conquerir els escenaris de gairebé tots els Països Catalans, van arribar a l’Auditori Enric Granados de Lleida i al Palau de la Música de Catalunya amb dos concerts difícils d’oblidar.
BLAUMUT són:
Xavi de la Iglesia (guitarra i veu)
Vassil Lambrinov (violí)
Oriol Aymat (violoncel)
Manel Pedrós (bateria)
Manuel Krapovickas (Contrabaix i baix elèctric)